3/5/12

Un Tramvia sobre el metro

 
Els recents esquemes per unir els dos tramvies de Barcelona, no ja a través de la Diagonal sinó per la Gran Via o per Provença, posen en evidència que no serà fàcil vendre’n un esquema positiu. En ambdós casos directament per sota, o ben a prop, hi ha metro. El tramvia per sobre faria bonic, certament, però com es podrà justificar la dualitat de dos transports públics tan coincidents? La veritat és que no es podrà.

Barcelona (2 milions d’habitants) pot aspirar amb el tramvia a ser una ciutat tant amable com Bordeus (0,2 milions) i a una urbanitat que faci de la cap de la metròpoli una molt pacificada vila. És legítim, i fins i tot podria formar part de la utopia de traçar una urbanitat que porti el model urbanístic de Barcelona a fer un pas més endavant encara. Però és obligat fer-ho bé.

El problema ve de lluny, ja que la línia del tramvia del Baix Llobregat (any 2000) havia de ser l’alternativa a la continuació de la línia L3 del metro, però no van passar gaire anys quan es van començar a plantejar els primers esquemes de continuació del metro.

A Madrid el tramvia, allà anomenat “metro lleuger”, allarga i estén la xarxa de metro a la perifèria, amb la qual cosa existeix un clar esquema de jerarquia, fet que segueix una lògica profunda.

A Barcelona, el problema deriva d’una limitada visió del context regional, segons la qual només la capital i el seu entorn immediat poden ser objectes de construcció de noves xarxes, ja que la perifèria més llunyana es deixa com a terra ignota.

Aquesta aspiració de més xarxa només és possible fer-la amb un profund coneixement de la realitat metropolitana de la capital i amb accions que siguin coherents en aquest àmbit. Ignorar tot allò que comença a les portes de la ciutat és el pitjor camí per fer un pas en la direcció d’una pacificació radical del trànsit en el centre metropolità.

Tot plegat deriva de la greu incapacitat de Barcelona de construir veritable regió metropolitana i, en la ignorància, van jugant a trens (tramvies). Per sort no hi ha diners i els entreteniments no prosperaran massa, però el fet greu és la manca de projecte d’una veritable metròpoli regional. Madrid ho ha sabut traçar i fer i nosaltres no, i aquest cop no ens podem queixar a Madrid.

La crisi ha posat de relleu que els plans de noves línies: rodalies, metro o tramvies han quedat en paper mullat. Ja eren esquemes que no se sostenien, però ara l’evidència és encara més gran, per la qual cosa caldrà començar a fer de nou tota la feina de planificació de la metròpoli barcelonina en termes de transport públic. Caldran models més simples i molt més eficients i, alhora, amb una radi d’abast més gran i que relligui en conjunt regional metropolità i no solament la ciutat central.

Per aquest fet, que les autoritats de la capital s’entretinguin amb el tramvia no deixa de ser un exemple de com el desconcert és complert.

Tot plegat és fruit del mal viure de Barcelona amb el seu entorn i de la seva incapacitat de liderar un projecte metropolità de qualitat. Aquests fets condueixen, de tant en tant, a episodis d’aïllament i filigrana com el que exemplifica el tramvia. El mateix problema del tramvia és el que hi ha en el debat sobre la plaça de les Glòries. Cap ciutat catalana podria permetre’s el luxe de refer completament un espai al cap de pocs anys d’haver-lo urbanitzat. Barcelona sí, i com a complement pot fer-ho des de la debilitat conceptual, però tot reclamant inversions públiques, aquí també de transport públic, per donar sentit a un espai a cop de talonari públic.

Tramvia sobre metro és ploure sobre mullat.

1 comentari:

  1. Sí, pèro els tramvies de Madrid han estat un fracàs com un temple, justament perque el sistema de tramvia d'aportació al Metro no funciona. Un tema diferent seria un tramvia que aportés a Rodalies, per despres fer un trajecte llarg i ràpid en tren. Agafar un tramvia només per arribar al Metro s'en diu "doble trasbordament". Les paupèrrimes xifres d'utilització del Metro Ligero de Madrid parlan per elles mateixes. En canvi, el nostre Tram interruptus tot i mancant el tram central té força bones xifres d'utilització, sobre tot el TramBaix.

    Crec que vostè esta barrejant dos temes, que son per un costat el tramvia, i per un altre l'establiment d'una veritable regió metropolitana, tot i que estic d'acord en el anàlisi global. Pensar que aquestes dues coses van de la mà es ingenu, el tramvia es un transport urbà, com el Metro, que només té sentit per a la primera corona, o sino irradiant des-de estacions de rodalies. Un exemple es l'estació de Cornellà, molta gent agafa el tramvia fins a Cornellà, i llavors el Rodalies. Aixó es factible. Llavors, portar el tramvia fins a Molins de Rei i FGC Quatre Camins té sentit no per anar fins a Barcelona, sino per trajectes parcials: Fins a l'estació de Molins, o Sant Feliu, o per anar de Molins a Cornellà, coses així.

    ResponElimina