29/5/13

Catalunya / Extremadura, un balanç

Extremadura presenta un cas prototípic de regió autònoma objecte de la solidaritat. Possiblement és el cas per excel·lència perquè sempre destaca en el debat de les posicions respectives i perquè des d’allà es sovintegen crides a l’ordre que alguns representants públics realitzen cada cop que Catalunya presenta alguna reclamació.

Una recent anàlisi de la Fundació del BBVA posa xifres als pressupostos consolidats entre el 2000 i el 2008 del conjunt de les administracions territorials espanyoles i permet veure la dimensió de despeses i ingressos de totes elles. No deu ser res totalment desconegut, però essent xifres consolidades i per a un ampli període aporten objectivitat al debat.

Les xifres són les efectivament ingressades i gastades. I, des del 2002, ho són en un panorama força més homogeni de competències ja que Sanitat i Educació formen part de totes les comunitats i constitueixen un gruix econòmic molt sobresortint. Aquest període fins 2008 és previ a la crisi i previ al canvi de model de finançament (2009) del qual diversos aspectes no s’han ni aplicat (per exemple amb la manca de pagament a Catalunya del Fons de Competitivitat, o les previsions de la Disposició addicional 3a de l’Estatut sobre les inversions de l’Estat). Així doncs, 2002-2008 és un període de set anys complerts del qual en podem treure conseqüències més interessants del que seria fer-ho en l’actual etapa d’enfonsament del sector públic. Aquest període ens permet veure el comportament de l’Estat en la seva organització territorial, i particularment en allò que respecte de Catalunya i les altres comunitats representa la solidaritat interterritorial i, en aquest cas, la solidaritat respecte un cas extrem, Extremadura.

L’estudi del BBVA conclou que les grans disparitats de fiançament no són gens racionals i nosaltres hi podem aprofundir tractant el gran volum de dades en ell aportades. Analitzarem les dades en euros per habitant en valor mitjà del conjunt dels anys 2002 a 2008. Hem incorporat les xifres de Catalunya, d’Extremadura, del conjunt de les comunitats de regim comú i de les dues comunitats forals per a disposar d’un panorama conjunt. En alguns aspectes cal mirar per separat el País Basc de Navarra, ja que les Diputacions forals provincials hi tenen un paper decisiu recaptatori que no hi és ni a Navarra (la diputació és la mateixa comunitat) o en a la resta de províncies espanyoles.