Poden Catalunya i Barcelona allotjar un femer com EuroVegas?

Plantejat enmig del Delta del Llobregat, ocupant la plana del poc que queda de sòl agrícola, el femer d’un pilot de casinos de joc i d’hotels amenaçaria greument el model territorial del país i de la pròpia capital. L’operació d’Eurovegas apareix com una greu contradicció amb el model productiu i turístic el país.

Per contra, allotjat a Madrid ens sembla la conseqüència lògica d’una expansió de la capital de l'Estat a base de poder central, d’inversions immobiliàries, de ciutats dels bancs i altres mega operacions. Semblaria talment la culminació lògica d’un destí i una oportunitat per a que Madrid i Barcelona se separessin encara més en els seus projectes respectius. 

A Catalunya, aquesta inversió seria una madrilenyació de Barcelona. En la loteria del moment apostem, doncs, clarament per Madrid. Però, si ens ha de tocar aquesta maledicció, per a sobreviure-hi hauríem de disposar d’un pla B. 

Així, doncs, constatem que un femer és assumible si és limitat, acotat i tancat. És quan s’expandeix o quan irradia sense perímetre que contamina l'entorn fins malmetre-ho tot. En aquestes condicions mai no és governable. 

Ens podem preguntar si existeix algun punt a tocar la capital i l’aeroport que reuneixi millors condicions? , 

- dons sí, i ens atrevim a formular-lo: el Garraf. 

Més detalladament: les pedreres del Garraf, situades al peu d’autopista i ferrocarril, en una vall molt degradada. Un espai susceptible de ser totalment artificialitzat. És un lloc tancat, isolat i podria ser exclusiu. Però també és un entorn dotat amb l’atractiu de la vista al mar, del relleu pronunciat, de l’alçada sobre l’horitzó marítim, de la llum del sol i servit amb port i platja propis. Dista tan sols uns dotze quilòmetres de l’aeroport i se situa abans del peatge de l’autopista. El ferrocarril serviria pels obrers, o els jubilats, i l’autopista per als magnats i els turistes solts. 

El Garraf és un buit en el sistema metropolità. La línia de la costa del Maresme és contínua i poblada de pobles mariners, mentre que entre Castelldefels i Sitges manté una terra de ningú. Només aquí es trenquen les continuïtats urbanes dels eixos metropolitans que surten de la capital en totes les direccions. Per això resultaria possible dotar aquest lloc amb un centre del mal viure, una estació del ferrocarril metropolità en la qual mai no hi baixessin ni criatures ni gent pietosa, un Bronx entre Sitges i Castelldefels. 

La regió de Barcelona ja conté altres artefactes similars: camps de golf impenetrables, algunes presons, recintes immensos com la SEAT... i podria incorporar un altre budellam, ara amb una concentració de vici i diner. 

Que en el fons d’aquesta petita vall degradada s’hi incrustessin gratacels, somnis de pseudo gaudinisme i una acumulació vertical de negocis i nocturnitat, no resultaria un tumor ingovernable si tot quedés contingut i acotat. I els casinos de Las Vegas: que no sabíem que eren cosa de secà i propis de terres àrides, i no pas de regadiu, com al Delta?. 

Una altra cosa és si la màfia es pot contenir i si el preu és sempre la irradiació sense limitació possible. Però, almenys físicament reclosa, aquesta inversió resultaria millor solució que escampada en mig de la superfície del Parc Agrícola del Llobregat. 

Ja fa anys que el subsòl del delta amaga un merder de moltes hectàrees, resultat de l’emplenament del subsòl de moltes finques de quan s’hi enterraven, a cop de talonari, les escombraries de la ciutat de Barcelona. Aquesta és una realitat oculta sota els camps d’enciams, sabuda només per poca gent. 

Avui dia hauríem de ser suficient endreçats com per no escampar-hi més brutícia encara, ara per damunt de la plana. Si d’endreçar es tracta, Eurovegas hauria de ser una segona versió de l’abocador del Garraf, aquell que, precisament, va substituir els abocaments incontrolats al delta. 

Punt final: 

EuroVegas és el mal i, encara més, el mal pitjor col•locat. La proposta depèn del Sr. Adelson, però acceptar-ho i situar-ho depèn de nosaltres. Hores d’ara Madrid i Barcelona competeixen per veure qui col•loca més centralment el femer. Dos governs de dreta hi aspiren però, a Catalunya, un conjunt d’alcaldes del PSC aplaudeixen que els plogui al damunt, per allò de la crisi i els llocs de treball... 

Quan el magnat ens n’hagi alliberat i s’hagi decidit per Madrid, demanarem al Conseller que ens faci conèixer la seva proposta d’implantació. Perquè, en virtut de quina transparència, no ens ho ha mostrat encara un treball que se salta totes les normes i plans vigents? Tant gran és el poder que ens mana que pot ocultar-ho tot? I si cau a Catalunya, Déu no ho vulgui, ens haurà d’explicar perquè ha de ser enmig de la urbanitat i els conreus del lloc més maltractat de Catalunya.

Diari de Sabadell, 22/05/12