22/12/14

El Vallès i les escales de Barcelona

La millor expressió de l’extensió metropolitana de Barcelona és l’àmbit de l’ATM, o Autoritat del Transport Metropolità. El qual va de Blanes al Vendrell i de Vic, Manresa i Igualada fins el mar. Aplega tot el “vuit català” o anella ferroviària de la costa i la vall prelitoral i hi suma les extensions ferroviàries radials cap a les capitals d’Osona, el Bages i l’Anoia. Molts estudis de mobilitat certifiquen aquesta àmbit com un gran espai de relacions de mobilitat. L’ATM és una autoritat que governa diverses companyies de serveis de transport: Ferrocarrils de la Generalitat FGC, Rodalies RENFE, Metro de Barcelona, companyies de Bus, però no realitza cap gestió de forma directa i si ho fes seria més aviat monstruós, degut a la seva gran extensió. És una autoritat de clar contingut metropolità, però governada per la Generalitat de Catalunya i té estructura de consoci amb la presència d’algunes entitats locals com, principalment, l’Ajuntament de Barcelona.

Al costat de l’ATM, l’AMB, o Àrea Metropolità de Barcelona, que aplega 36 municipis al voltant de Barcelona (3,2 milions d’habitants), és un àmbit reduït i mal definit, com es demostra tant pel fet que parteix el Vallès fins arribar per Barberà fins una vorera de Sabadell i, per contra, inclou municipis isolats a la muntanya, cas de Begues, tot deixant de banda Mollet o Martorell. L’AMB és com una gran mancomunat dels municipis de la continuïtat urbana de Barcelona que serveix per gestionar la ciutat extensa, però parteix d’una visió limitada i antiquada del fet metropolità. L’AMB és, però, una estructura de poder que, tot i tenir sentit a l’entorn del Barcelonès, és errònia al Vallès quan arriba a un carrer de Sabadell, però ens exclou, al mateix temps que pretén gestionar elements territorials que afecten plenament Sabadell, Rubí, Granollers,... en transport, polígons industrials, etc. És una entitat que resolt la perifèria immediata de Barcelona però que menysté allò que en queda més enllà.

Per contra, tampoc seria viable una entitat metropolitana que gestionés un espai semblant a l’actual ATM (amb més de la meitat de la província de Barcelona). Partiria de la suposada coherència de la dimensió territorial de la mobilitat, però faria inviable aplegar més de cinc milions d’habitants en un sol organisme i deixar la resta de Catalunya com a simple sobrant.

En la impossibilitat d’una gran àrea metropolitana i en l’absurd de l’AMB com a corona de Barcelona que ignora la dimensió real metropolitana, el Vallès queda partit i sense una administració adequada. I el Vallès és la major la concentració productiva del sud d’Europa.

L'àmbit de l'ATM tampoc no tindria sentit en el cas que prescindíssim de les comarques interiors (Osona, Bages, Anoia), aquelles que sovint s'han proposat en una regió central. El disseny de l’extensió de la vegueria de Barcelona planteja una decisió que és política i no merament funcional. Aquesta Regió de Barcelona, no solament no pot arribar massa endins en la profunditat de país sinó que, tampoc no pot ser exagerada en extensió al llarg de la costa i la vall prelitoral. Cap a sud, el Penedès ha demanat no ser estripat entre Tarragona i Barcelona. Un Baix Penedès lligat a Tarragona i un d’Alt a Barcelona representen un esquarterament innecessari perquè les vegueries han de ser espais amb sentit propi. Tampoc no s’ha de desfer la Selva, partint-la entre Girona i Barcelona.

Hem d’entendre que les identitats territorials regionals del país han de ser espais amb un sentit econòmic. Són també llocs amb identitats socials i ambientals, però ho són en tant que espais productius. És el treball humà respecte de l’espai allò que ens defineix amb amplitud.

Aquests fets portarien a una definició raonable d'una Vegueria de Barcelona constituïda per 5 comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme i els dos Vallès, exactament com Pau Vila ho definí en la divisió comarcal del 1932, una delimitació ajustada a l’àmbit de l’economia central metropolitana. Si el consens polític i social assumís que aquesta és la situació, es podria caminar en l'organització veguerial de Catalunya i en la substitució de les Diputacions, fet que només es podrà consolidar plenament en un marc legal diferent de l'actual. Però, per caminar no hi ha només problemes legals, perquè el primer obstacle és la por de conflictes locals. Però avui la situació és prou madura i es podria fer un pas endavant. Més concretament, l’Ajuntament de Barcelona podria contribuir a aquest objectiu i el premi podria ser poder organitzar un nucli de treball de la futura Vegueria de Barcelona amb els diputats de la nova Diputació que es constituirà en les eleccions municipals de la primavera del 2015.

Dins d'aquesta vegueria molt poblada i complexa hi subsistiria com a òrgan de gestió una AMB reformada i hi tindria també ple sentit un Vallès organitzat per integració dels seus dos consells comarcals, més alguns altres organismes i amb l’assignació de competències metropolitanes. Aquesta integració s'hauria de fer per una llei especifica. També tindria sentit un Maresme amb semblants competències.

Aquest marc permetria a Barcelona actuar a un conjunt d'escales: com a capital de Catalunya (7,5M), com a centre de l'àmbit funcional de la mobilitat (ATM, 5,6M), com a capital de la Vegueria o el seu espai regional i econòmic immediat (4,7M), com a ciutat central del seu continu urbà (l’AMB amb 2,9M) i, finament, com a municipi (1,6M), però respectant i no confonent cada àmbit. Aquesta visió prioritza una lectura orgànica de Catalunya, en la qual cada regió o vegueria manté elements d'identitat (economia) i no se supedita tot a una jerarquia gravitatòria o funcional de ciutats lligades per relacions de mobilitat. Aquestes relacions són l’expressió dels intercanvis, però no són pas una identitat de fons substantiva (productiva), la qual és diversa.

El país té necessitat de caminar en la construcció d'un marc institucional diferent, expressió de la nova voluntat de fer un país amb una economia més social. I en aquest projecte, el debat territorial no es pot deixar aparcat, sinó que n'és una part del camí que conforma la representació de les identitats i sustenta els projectes.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada