Catalunya: 1 / 3 / 5 / 7

La Catalunya de 7,3 milions d’habitants té un primera escala, 1, en el municipi capital, Barcelona (1,2 milions d’habitats).

La ciutat central real assoleix uns 3 milions d’habitants amb els municipis del seu perímetre immediat. I a mig camí de la Catalunya sencera hi ha una escala 5, formada per les comarques de la regió metropolitana real: el Barcelonès, més el Vallès, el Baix Llobregat i el Maresme; tot plegat amb uns 4,7 milions d’hab.

La dimensió 3, a la que Barcelona aspira, és la mida del municipi de Madrid, el qual va engolir altres municipis i arriba als 3,2 milions d’habitants. Però, Madrid fa política territorial a l’escala 5 de l’àrea metropolitana real (amb 4,5 milions hab.) i n’és una prova l’extensió del metro amb veritables ferrocarrils suburbans i una dispersió de localitzacions amb valor de capitalitat. Barcelona, en canvi, concentra les seves actuacions a l’escala 1, arriba a la 3 com màxim, i ignora plenament l’escala 5.

S’afirma sovint, i és cert, que Catalunya no existiria sense una capital de la potència de Barcelona. Però també ho és que l’enorme salt entre l’escala de 1 i l’escala 7 manté una gradació que passa pels llindars 3 i 5. Sense aquesta gradació no existiria el país. És una gradació complicada ja que molt poca superfície conté el municipi capital i una proporció important dels seus habitants, mentre que en el salt entre l’escala 5 i l’escala 7 hi ha quasi tot el país, entès en termes de territori i per a poc més de dos milions d’habitants. Aquesta part del país és la Catalunya de les altres capitals de província, de totes les vegueries possibles, de tot el país interior i conté tot allò que va més enllà del fet metropolità de Barcelona.

En l’estadi entre l’escala 3 i l’escala 5 hi ha el Vallès, oriental i occidental, com també la part alta del Baix Llobregat (Martorell) i tot el Maresme. Aquest canvi d’escala entre la ciutat central i l’àrea metropolitana real, és molt més que allò que s’han recuperat amb el nom d’AMB (Àrea Metropolitana de Barcelona).

A la realitat metropolitana de Barcelona hi és possible entreveure com dues Barcelones: la Barcelona de la costa, des de Mataró al delta del Llobregat i una Barcelona interior, des de Granollers a Martorell.

Aquesta Barcelona interior és la gran peça central del gran corredor de Girona a Tarragona, i que segueix encara més enllà, a nord i sud. Aquest és el gran eix urbà de Catalunya. Si demà Catalunya ha de ser alguna cosa a Europa ho serà pel reforçament d’aquest element lineal que és tangent a Barcelona per darrera del Tibidabo i que tampoc no s’explicaria sense Barcelona, però que va molt més enllà de la capital. Aquesta part central del corredor, de Martorell a Granollers, conté el 41,1% de l’ocupació industrial en les grans empreses de Catalunya, pel 27,4% de la façana marítima de Barcelona, des de Mataró a Castelldefels i pel 31,5% de la resta de Catalunya. Aquest tram de corredor és una peça decisiva i és l’element que permet l’articulació del canvi d’escala entre la Catalunya 3 i la Catalunya 7.

L’escala Catalunya 5 és, però, marginada. Per a Barcelona suposa terra ignota i un espai que creu massa gran per a fer polítiques territorials potents. En canvi, aquesta no és gens una escala incòmoda per a Madrid, en la qual realitza la major part de la seva construcció com a gran regió d’Europa. Curiositat i debilitat que ens deixa en estat de lamentació i, alhora, en la impotència per culpa nostra mateix.

Però Madrid també juga a l’escala 7. Si tenim en compte la seva suma amb les províncies de Guadalajara i de Toledo, vers les quals s’estén, Madrid arriba als 7,2 milions d’habitants, molt a prop dels 7,3 de Catalunya.

I així, mentre que el nostre llindar 7 és d’una molt millor riquesa urbana que no pas la de capital de l’estat, deixem de fer allò que ens caldria a l’escala 5. I, molt possiblement, no hi pot haver realitats assentades a una escala major sense un bon lligam amb la precedent i, per tant, la diagnosi a Catalunya és que l’escala 5 és marginada i ignorada.

Curiosament, el marge que va entre el 3 i el 5 a Catalunya, amb els Vallès, el Maresme i la part alta del Baix Llobregat sustenta a Catalunya les inversions al conjunt del país i, oh! sorpresa, al Barcelonès mateix. La ciutadania de la perifèria de Barcelonès és aportadora neta d’inversió a la resta de Catalunya i al territori capital, d’una forma que semblem una república bananera on construïm un centre esplèndid, pagat per una corona perifèrica molt menys dotada. El Barcelonès s’emporta el 47% de les inversions territorialment redistribuïdes per habitant a Catalunya (1997-2009), aportades sobretot de la seva pròpia perifèria!

Hi ha una esquizofrènia en la identitat de Catalunya que no sap conjugar correctament les seves diferents escales i interpretar-les amb continuïtat. Quan s’afirma que sense Barcelona Catalunya no existiria sembla com si ambdues realitats es contraposessin o competissin quan no és cert. Barcelona tampoc es pot entendre sense Catalunya. Però si fóssim més subtils, percebríem com en la gradació entre el tot i la capital, 1-3-5-7, conté uns salts d’escala física i uns salts de població que permetrien compartir un únic projecte de futur, amb una única lectura de país.

Sovint ha semblat com si els dos grans partits polítics de Catalunya fossin les ànimes de dues realitats composades, Barcelona i Catalunya, quan ja és hora d’una única lectura més integrada de país. Una lectura coherent i amb continuïtat, entre la superfície petita de la capital i la gran dimensió del país, entre la densitat concentrada en una ciutat i la població repartida del tot sencer.

Població a la ciutat central, l’àrea metropolitana i a la regió a Madrid i Barcelona (2009).

	Ciutat central	Àrea Metropolitana	Regió
població (2009)
Madrid	3.255.944 hab.	4.567.190 hab.	7.241.356 hab.
Barcelona	3.045.255 hab.	4.744.774 hab.	7.301.131 hab.
descripció de l’àmbit
Madrid	municipi de Madrid	àrea metropolitana, AMM	Madrid, Toledo i Guadalajara (3 províncies).
Barcelona	Comarques del Barcelonès i del Baix Llobregat	cinc comarques: Barcelonès, Baix Llobregat, Maresme, Vallès Occ. i Vallès Or.	Catalunya

Font: dades INE i IDESCAT.

Baixar en format PDF