Veure el PDF complet - 939Kb
Aquestes notes volen posar de manifest una determinada impressió sobre la concepció arquitectònica de les naus i el conjunt arquitectònic de les esglésies de Sta. Maria i de Sant Climent de Taüll, com a objectes amb una volguda intenció de lectura visual per part dels seus autors, lectura, o millor expressat, traçat conscient d’una determinada visualitat arquitectònica.
Aquestes notes volen posar de manifest una determinada impressió sobre la concepció arquitectònica de les naus i el conjunt arquitectònic de les esglésies de Sta. Maria i de Sant Climent de Taüll, com a objectes amb una volguda intenció de lectura visual per part dels seus autors, lectura, o millor expressat, traçat conscient d’una determinada visualitat arquitectònica.
Aquesta concepció s’expressa en primer lloc en la nau d’ambdós edificis com element motor del conjunt. La manca d’alineacions perpendiculars en els murs i pilars de les dues plantes es deurien, segona aquesta interpretació, a una clara voluntat d’imprimir un fort dinamisme en la percepció de l’espai interior. En cap cas la irregularitat de la planta no es resultaria d’una manca de cura, o d’un procés ingenu, sinó tot el contrari, d’una premeditada voluntat expressiva plenament conscient. El cas és molt més accessible a Sant Climent que a Sta. Maria, però ambdues comparteixen traces comunes.
Els elements definidors de l’exercici de visualitat de l’espai interior serien: la configuració d’un espai amb unitat, el purisme del disseny, l’opció del dinamisme i l’accentuació de la profunditat.
Un primer element destacat són els pilar rodons, que permeten un espai únic de mur a mur, de forma que es pot dir que no existeixen veritables naus laterals ja que l’espai queda unificat (aquesta voluntat d’unificació de l’espai és també una característica posterior del gòtic català). Esglésies romàniques similars opten usualment per pilastres que són continuïtat del mur que sosté la coberta, aquí el mur queda tallat. Els pilars tampoc es troben a distancies regulars ni alineats, sinó molt lliurament distribuïts. Un segon element és la fuga en direcció al fons de la nau, particularment a Sant Climent, que és molt notable en la menor dimensió de les naus laterals al costat dels seus absis que en la façana principal. Un tercer element és el fet que els absis principals estan girats de forma que guanyen profunditat i complexitat de lectura. Per a una major singularització de l’espai, tampoc les columnes no són sempre del tot iguals entre elles (les del davant respecte les del seu darrera, les de la dreta respecte de les de l’esquerra).
No obstant, a Sant Climent, respecte de Santa Maria, la pintura mural treu major partit de l’arquitectura que n’és el seu suport. Hem d’entendre que la pintura és posterior als dos edifici i que aquests són plenament autònoms i complets, encara que avui la pintura ens condiciona la percepció final. No obstant, si l’absis fos simètric a la nau perdria bona part de la impressió de profunditat (un espai estrictament simètric i ortogonal perdria profunditat perceptiva). Així, el Pantocràtor guanya un plus de distància respecte del visitant A més, la asimetria es produeix en la direcció de la lectura d’esquerra a dreta que és la canònica en les obres d’art (pintura, teatre...), com aquell ordre que fa intel·ligible l’acció. A Sant Climent l’acció porta a la definir la situació destacada del propi campanar, el qual no assoliria la mateixa plenitud de sentit compositiu si se situés a la façana nord, o més cap a l’accés en la sud. Hi ha també un graó en l’absis principal corregut cap a la dreta que també confirma la mateixa expressió.
