6/3/13

La sobirania fiscal basca i navarresa

És cosa sabuda que el Concert Basc i Navarrès suposa un molt millor finançament a ambdues comunitats respecte de la resta o comuns. Una recent anàlisi de la Fundació del BBVA posa xifres als pressupostos consolidats entre el 2000 i el 2008 del conjunt de les administracions territorials espanyoles i permet veure la dimensió de despeses i ingressos de totes elles. No deu ser res que no sàpiga ja l’Estat, però sí un fet que la ciutadania hauria de conèixer.

Les xifres són les efectivament ingressades i gastades. I, des del 2002, ho són en un panorama força més homogeni de competències ja que Sanitat i Educació formen part de totes les comunitats i constitueixen un gruix econòmic molt sobresortint. Aquest període fins 2008 és previ a la crisi i previ al canvi de model de finançament (2009) del qual diversos aspectes no s’han ni aplicat (per exemple amb la manca de pagament a Catalunya del Fons de Competitivitat, o les previsions de la Disposició addicional 3a de l’Estatut sobre les inversions de l’Estat). Així doncs, 2002-2008 és un període de set anys complerts del qual en podem treure conseqüències més interessants del que seria fer-ho en l’actual etapa d’enfonsament del sector públic. Aquest període ens permet veure el comportament de l’Estat en la seva organització territorial, i particularment en allò que respecte de Catalunya i les altres comunitats representa l’excepcionalitat basca i navarresa.

L’estudi del BBVA conclou que les grans disparitats de fiançament no són gens racionals i nosaltres hi podem aprofundir tractant el gran volum de dades en ell aportades. Analitzarem les dades en euros per habitant en valor mitjà del conjunt dels anys 2002 a 2008. En diversos aspectes cal mirar per separat el País Basc de Navarra, ja que les Diputacions forals provincials hi tenen un paper decisiu recaptatori que no hi és ni a Navarra (la diputació és la mateixa comunitat) o en a la resta de províncies espanyoles.